Conte: La Falaguera i el Bambú.

Un preciós conte que ens ajuda a reflexionar sobre la paciència i la perseverança

Existeix un meravellós conte oriental que t’ajudarà a reflexionar i a seguir avant en moments de desesperació i frustració, una història que a més serveix per a xiquets i majors.  El conte La falaguera i el bambú és un conte oriental sobre la perseverança i la paciència, però també pot entendre’s com una fantàstica rondalla amb un missatge esperançador en moments de crisi existencial.
Un magnífic conte oriental sobre la perseverança i la paciència. La falaguera i el bambú

Un humil fuster, Kishiro, vivia feliç amb el seu treball i la seua família. Tenia una dona i dos fills i les coses no li anaven res malament. Però el negoci va entrar en una mala ratxa i l’home va començar a guanyar molt menys diners.

Van començar els problemes econòmics i després aquests es van traslladar a la família. Fins al punt, que Kishiro va entrar en una depressió. No era capaç de veure l’eixida. Ho va intentar tot, va canviar la forma del seu negoci, però no hi havia manera… les coses seguien sense funcionar.

Desesperat, Kishiro va travessar el bosc a la recerca d’ajuda, la d’un savi que vivia en una humil casa de fusta. Allí, el savi  va escoltar molt atent les lamentacions i problemes de Kishiro, amb un te calent entre les mans. Quan Kishiro va acabar de parlar, el savi es va alçar i li va demanar que li seguira a la part posterior de la casa.
La rondalla de la falaguera i el bambú

El savi mestre li va mostrar a Kishiro dues plantes que ell mateix havia plantat enmig d’una esplanada: una falaguera i un bambú. Llavors, li va contar la seua història:

-Observa aquestes plantes. El bambú ara et semblarà molt alt i robust. Però fa anys vaig arribar a pensar que mai veuria la llum. Veuràs, jo vaig enterrar unes llavors de falaguera i bambú al mateix temps. M’agraden les dues plantes i volia tindre-les al meu jardí.

La falaguera de seguida es va deixar veure, amb les seues precioses i brillants fulles verdes. Però el bambú es negava a apuntar ni una miqueta. Va passar un any i la falaguera continuava creixent i estenent-se, mentre que el bambú seguia sense nàixer. I així vaig estar esperant, regant-ho igual, un altre any més, i un altre…

I als cinc anys a la fi va aparéixer el bambú. Llavors va començar a créixer i a créixer amb rapidesa. De sobte va aconseguir els 10 metres, després 20… i mira-ho ara! És altíssim! Però… saps per què va tardar el bambú tant a eixir a l’exterior?

Kishiro va pensar una estona però no va poder donar amb la resposta.

– La veritat és que no se m’ocorre res…

– Perquè el bambú va estar cinc anys dedicant-se a enfortir la seua arrel. Per a poder créixer després tant, necessitava tindre una arrel gran i forta. Per això va tardar tant a créixer.
L’ensenyament que la rondalla de la falaguera i el bambú volia transmetre

El savi va contemplar el rostre sorprés de Kishiro. Es va adonar que a la fi començava a entendre el missatge, i va continuar amb el seu ensenyament, regalant-li totes aquestes reflexions:

– Tant la falaguera com el bambú tenen una comesa diferent, i tots dos són necessaris en el bosc.

_ Mai et penedisques de res en la teua vida, perquè els dies bons et donen felicitat, però els dolents, et donen experiència.

– La felicitat et manté dolç, els intents fallits t’enforteixen, les desgràcies et fan més humà, les caigudes et mantenen humil i l’èxit t’oferirà lluentor.

Recorda, Kishiro: si no aconsegueixes encara el que cerques, no desesperes. Tal vegada estigues tirant arrels.

 

Valors que transmet aquest conte oriental

Aquest preciós conte oriental és com una rondalla que ens ajuda a treballar tots aquests valors essencials:

– El valor de l’esforç.

– La perseverança.

– El valor de la paciència.

– La humilitat.
Les fantàstiques reflexions que ens deixa el conte de la falaguera i el bambú

Aquest conte o rondalla oriental és fantàstic per a llegir i rellegir en moments en els quals sentim que la vida no ens somriu. A vegades volem que les coses succeïsquen al moment, i no som capaços d’entendre que algunes vegades s’exigeix cert procés que ens portarà temps.

Amb aquest conte podem traure totes aquestes fantàstiques reflexions:

– Les coses no sempre arriben quan volem: Un dels nostres majors problemes és la falta de paciència. La majoria de les vegades volem recollir els fruits del nostre treball en el moment, perquè a més, el necessitem. Però no tot el que fem segueixen un mateix camí. Algunes vegades necessitem donar-li més temps. I aprendre a esperar sense desesperar.

– Tal vegada estigues enfortint les arrels: Ja ho va dir el savi en finalitzar amb la rondalla de les seues dues plantes… Algunes necessiten créixer ràpid perquè aqueixa la seua missió, però unes altres que deuen després créixer molt més, requereixen dedicar més temps a enfortir  les seues arrels. En aquest cas, el protagonista d’aquesta història estava fent canvis en el seu negoci i no veia resultats. Es desesperava i entristia, però tal veus estiguera, sense adonar-se, enfortint els fonaments d’un negoci que si era capaç d’esperar amb paciència, donaria uns fruits meravellosos.

– Tot el que succeeix en la vida, el bo i el dolent, serveix per a alguna cosa: Costa pensar que les coses dolentes que ens succeeixen puguen tindre algun significat positiu. Què té de positiu perdre un treball? Tal vegada siga que el següent treball que trobes siga molt millor. Tot té un per què, encara que en el moment de la tristesa no siguem capaces de veure’l.

– Si perseveres, veuràs créixer el bambú: El savi d’aquesta història podia haver-se donat per vençut. Va haver d’esperar molts anys per a veure créixer al seu bambú. Però no ho va deixar, i va decidir perseverar i continuar cuidant les llavors del seu futur bambú, i mai va perdre l’esperança i la fe en la seua planta. Al final, qui persevera i creu, ho aconsegueix.
Algunes preguntes d’atenció i comprensió lectora:

1. Per què estava el fuster tan trist?

2. A qui va anar a demanar ajuda?

3. Què li va ensenyar el savi a Kishiro?

4. Per què havia tardat tant a créixer el bambú?